MIRADA SOCIAL, POBRESA ENERGÈTICA

La pobresa o precarietat energètica és la dificultat o la incapacitat de mantenir l'habitatge en unes condicions adequades de temperatura a un preu just. Les causes principals són la pobresa, la qualitat insuficient de l'habitatge, l'encariment de l'habitatge i els elevats preus de l’energia. Les conseqüències principals són l'endeutament, impactes sobre la salut física i mental, degradació dels edificis i, emissions de CO₂.

A l’Estat Espanyol el 17% dels veïns i veïnes tenen dificultats per pagar el rebut de la llum, el gas o l’aigua, víctimes de la pobresa energètica, que el 2012 va causar més de 7.000 morts prematures alhora que 1,4 milions de famílies es van veure afectades pels talls d’electricitat, 524.000 dels quals van ser executats per Endesa. Pel que fa als expedients de suspensió del subministrament d’aigua, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es van quasi triplicar respecta l’any anterior, arribant als 72.039 casos.

http://pobresaenergetica.es/

GAMMIFICACIÓ

L'exposició sobre la gammificació va ser la que vam fer el nostre grup (Alba, Laia, Irene i jo) vem començar amb un joc per captar una mica més l'atenció i després vem fer una breu exposició de la que es poden extreure els següents conceptes.

Una de les tendències actuals dins del món mercantil i educatiu, és la gamificació, (gamification) l'ús de mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la motivació, la concentració, l'esforç, la fidelització i altres valors positius comuns entre els jocs. Es tracta d'una nova i poderosa estratègia per influir i motivar grups de persones.

L'eclosió de la web 2.0 ha accelerat la creació de comunitats al voltant de tota mena de xarxes socials, mitjans digitals o webs corporatives. Però no sempre és fàcil estimular l'activitat dinàmica i freqüent entre els membres d'una comunitat.
Una correcta i professional implantació d’estratègies de gamificació ens permet passar d’estar implicat, a un autèntic engagement (compromís) aconseguint, si parlem dintre de l’entorn laboral, que els treballadors d’una empresa participin dels objectius d’una manera dinàmica i pro-activa.

En els darrers anys hi ha hagut un creixement exponencial de l’ús dels videojocs en entorns laborals i no lúdics. La seva eficàcia ha despertat l’interès de tots els professionals de qualsevol de les àrees del comportament humà i poc a poc és convertirà en una eina imprescindible dintre de l’àrea de la motivació.

A l'àmbit educatiu, la gammificació s'ha practicat des de sempre, així no es estrany trobar professors que utilitzen petits concursos o jocs per facilitar l'aprenentatge als seus alumnes. Però, en el context actual els joves passen gran part del seu temps jugant a videojocs o amb les tecnologies de la informació i la comunicació, per tant no és d'estranyar implementar en el procés d'aprenentatge les mecàniques de joc dels videojocs.

EXPOSICIÓ BIG BANG DATA AL CCCB

La exposició “Big bang Data” és una exposició que es realitza al centre de cultura contemporània de Barcelona, CCCB, situat al carrer montealegre 5 de Barcelona. Aquesta exposició ha tingut una durada compresa entre els mesos de maig i novembre del 2014. Big Bang Data és un projecte que s'endinsa en el fenomen de l'explosió de dades en la qual estem immersos des de les arts, la política, la investigació, la innovació i la participació.

Una exposició sobre la dataficació del món: les dades massives són una oportunitat per al coneixement, per a la prevenció i l'eficàcia. Són també el nou petroli? Una font de riquesa potencialment infinita? Un instrument de vigilància? O han de ser, sobretot, una eina que permeti construir una democràcia més transparent i participativa? Per navegar en aquesta temàtica, la mostra presenta una gran varietat de materials artístics i documentals i un espai com a laboratori d'activitats.

Vaig assistir a l'exposició al CCCB amb una companya d'aula, Laia Gómez, el dissabte 15 de novembre, després d'aguantar una interminable cua de més de tres quarts d'hora, vam accedir a la planta 3 d'aquest centre on es torba ubicada l'exposició Big Bang Data. Aquesta, és una exposició lineal, estructurada en 10 temes diferents, en cadascun dels quals, hi ha diverses exposicions de diferents autors on s'explica en fenomen de l'acumulament massiu de dades en una temàtica en concret, els temes escollits són:

• El pes del núvol: el lloc on s'emmagatzemen les dades, té en el llenguatge informàtic un nom: “núvol”. En aquest apartat queda en evidencia la poca relació entre el nom escollit i la realitat d'aquest espai, ja que no es tracta d'una cosa lleugera i de poc pes com pot ser un núvol de vapor d'aigua, sinó que es tracta pràcticament d'una industria intercomunicada i interrelacionada, de naus industrials plenes de servidors, d'un món global connectat per cables i ones electromagnètiques i d'una recollida de dades massiva mundial.
• Immersos en el tsunami, una història de la infoexplosió: durant les darreres dècades ha hagut un increment del nombre de dades a emmagatzemar, paral·lel a aquest increment, ha anat el desenvolupament en tecnologies de com emmagatzemar aquesta informació. Als anys 50 existien, per exemple, les targetes perforadores capaces d'emmagatzemar 0,08kb, durant l'exposició es poden anar observant els diferents aparells utilitzats per aquestes tasques (disquets, cintes, CD, USB, etc.) fins arribar al recent DNA (biologia computacional), capaç d'emmagatzemar fins a 739kb/G,utilitzat en l'anàlisi i seqüenciació del genoma humà.      
  

  
• Més és diferent, la ciència del Big Data: Les immenses masses d’informació que produeixen les organitzacions científiques, empresarials i governamentals contenen grans bosses de coneixement valuós que poden ser capturades si aprenem a detectar-les, extreure-les i llegir-les.
• El batec del món. Què és la datificació?: Gràcies als milions de sensors que inunden el món. Des dels receptors GPS que monitoritzen el transport de mercaderies i passatgers als que mesuren la qualitat de l’aire a les ciutats, el trànsit a les carreteres i el funcionament de les cadenes de muntatge, per exemple. Aquesta infraestructura ja és imprescindible perquè funcionin els grans sistemes globals, però a més ens ofereix una nova narrativa, en temps real, de les mecàniques urbanes, socials i econòmiques.
  

  

  
  
• Visualitzant la complexitat. Explicar el món amb dades: La pràctica de transformar xifres en imatges per explicar una història té una llarga tradició en la ciència i el disseny, que comprèn des de les cartes figuratives del segle xix fins a la visualització de dades avui. En la segona meitat del segle xx, artistes de diferents àmbits comencen a crear una estètica de la informació, en la qual les dades es converteixen en un instrument per a la representació i l’exploració subjectiva.
• Què penses, què fas, què sents. La producció social de les dades: L’explosió de les tecnologies mòbils i la popularització dels serveis socials de la Web 2.0 han canviat això d’una manera radical: avui en dia el principal agent de l’explosió de dades és l’activitat quotidiana de milions de ciutadans. Ja sigui fent cerques a Google, pujant vídeos a Youtube, actualitzant Twitter o acceptant sol·licituds a Facebook, les nostres accions produeixen empremtes digitals en les quals queden capturats els nostres desitjos, les nostres pors i les nostres esperances.
  

  

  
  
• Una nova era del coneixement. La revolució de les disciplines després de les dades massives: Del futbol professional als estudis literaris o la prevenció del crim, en l’actualitat són innombrables els àmbits del coneixement que es veuen transformats profundament per l’accés a grans conjunts de dades. Les metodologies de la ciència de les dades es van obrint pas en múltiples disciplines i hi creen dominis especialitzats, amb nous perfils professionals.
  

  

  
  
• Som Dades: De la quantificació a la mercantilització del “jo”: La “quantificació del jo” promet que enregistrar cadascun dels nostres actes és la millor via per entendre’n les conseqüències i donar compliment a qualsevol propòsit. Es tracta d’una de les moltes indústries que, mitjançant les dades, han començat a mercantilitzar la nostra intimitat. Avui no som només consumidors de dades. Les plataformes socials d’Internet construeixen un perfil extremament detallat de les nostres preferències i ens converteixen en un producte. Les nostres dades són la mercaderia amb què comercien els gestors d’informació (data brokers).
• El que les dades no expliquen. La tirania del datacentrisme: El principal perill del datacentrisme és que fomenti la idea que en les dades hi ha la resposta a qualsevol problema i que la nostra societat pot prescindir de mecanismes més imperfectes i desordenats, basats en la política i la negociació.
  

  

  
  
• Dades per al bé comú. Cap a una cultura crítica i participativa: Els ciutadans tenen avui un paper fonamental per determinar en quina mena de societat de les dades viurem. Es poden resignar a ser consumidors passius i mercaderia en mans dels que exploten la seva informació, o exercir el seu dret a accedir a les dades que són de tots i utilitzar-les.

FENOMEN BIG DATA

Del fenòmen Big Data va tractar l'exposició del quart grup (Marta, Laura, Mariona, Elisenda), a les següents línies resumiré el que es va explicar a classe, a més, a la propera entrada parlaré de la meva visita al centre de cultura contemporànea de Barcelona, on hi ha una exposició dedicada a aquest fenòmen. 

Gran part de la nostra activitat quotidiana queda convertida en dades: les nostres transaccions bancàries, els nostres hàbits de compra, llocs web i xarxes socials que visitem i què hi fem, els nostres correus electrònics, què fem amb el mòbil i, via georeferenciació, on som a cada moment. Textos, arxius de so, imatges i vídeos que generem des de diversos dispositius, i dades de sensors i sistemes d’enregistrament diversos que hi ha per tot arreu quantificant i recollint una gran quantitat de dades de tota mena.

Aquesta gran quantitat de dades de tot tipus, a les quals sovint es fa referència amb el terme anglès “Big Data”, es tracten mitjançant sistemes especialitzats que utilitzen tècniques com la mineria de dades per obtenir correlacions i extreure’n patrons i, per tant, informació útil a diferents objectius, alguns d’encomiables i lícits, d’altres més foscos. Hi ha uns límits legals i un debat obert sobre quines dades s’han de poder tractar i quines no i quins són els límits d’aquest tractament.

Entre les aplicacions del tractament d’aquestes dades hi trobem la utilització per part d’empreses per millorar l’experiència dels seus clients, per exemple, oferint-los específicament aquells productes i/o serveis que s’adiuen més a les seves necessitats en funció del que han cercat a la web i/o dels productes que han adquirit amb anterioritat.

Ara mateix, el sector de les TICs (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) que es dedica a treballar amb les “Big Data” és un dels que està experimentant un creixement més gran i de ben segur que acabarà comportant transformacions molt importants en diversos àmbits.

El "Big Data" cada vegada és més utilitzat a la lluita contra el crim.

IDENTITAT DIGITAL I DRET L'OBLIT

A la tercera exposició (Ana, mª Angeles, Sheila, Joana) es va tractar el tema d'identitat digital i dret a l'oblit, molt important al que a seguretat i privacitat a la xarxa es refereix, molt relacionat amb les webs 2.0.

Si en alguna ocasió s'ha practicat el egosurfing, dit en altres paraules, s'ha buscat el nom d'un mateix a Google, ens adonem que no és necessari ser una celebritat perquè apareguin diversos resultats de cerca. L'explosió dels webs 2.0, en el qual tots els ciutadans interactuem i aportem el nostre granet de sorra a l'hora de crear continguts, ha propiciat l'aparició de la identitat digital.

La identitat digital és el rastre que un usuari deixa a la xarxa a través de la seva interrelació en el social media, la publicació de continguts, els comentaris en blogs, les adreces de correu electrònic, els seus contactes i l'ús de la missatgeria instantània.

Aquest “jo” digital ens acompanya en tot moment i hem de parar especial atenció a la imatge que projectem, ja que aquesta pot influir negativament en les nostres relacions personals i futur professional. A l'hora de contractar a una persona, per exemple, l'equip de recursos humans d'una empresa fa una exhaustiva inspecció del rastre que ha deixat el candidat a la xarxa. En funció dels resultats, poden valorar positiva o negativament la seva capacitat.

En aquest sentit, convé reflexionar abans de publicar alguna cosa, també en entorns privats, ja que la informació es comparteix amb amics i està fora del nostre control. Mai han de donar-se dades que ens puguin comprometre. És positiu pensar en les repercussions que això podria ocasionar o el perjudici que causaria, tant a nosaltres com a la gent que ens envolta.

 

 

Dret a l'oblit

I si en una cerca apareix un resultat de la nostra persona que no s'ajusta a la realitat? Per un error del passat estem obligats a projectar per sempre una reputació digital negativa? Tot el que publiquem queda tatuat en el nostre “jo” digital?

Encara que més val prevenir que guarir, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha reconegut el dret dels ciutadans a exigir als cercadors que esborrin de la seva llista de resultats les seves dades privades. El tribunal de Luxemburg defensa l'anomenat “dret a l'oblit” a la xarxa i, en la seva resolució, va remarcar que els cercadors són responsables de les entrades que s'ofereixen als internautes.

Aquesta sentència és conseqüència del cas d'un particular espanyol, Mario Costeja, que va acudir als tribunals per obligar a Google a retirar una notícia que revelava que havia estat víctima d'un embargament immobiliari. Aquest al·legava que era un deute que ja estava pagat i defensava el principi del dret a l'oblit i la protecció de dades.

No obstant això, la regulació ha de fer-se amb cautela. Hi ha continguts il·lícits que han de desaparèixer per respecte al dret de l'honor i la intimitat de la persona, però aquests han de conviure equilibradament amb el dret a la informació d'una societat democràtica. Un ciutadà ha de conèixer si un polític és corrupte o si una empresa és a punt de fer fallida. Per aquest motiu, el Tribunal de Luxemburg ha assenyalat que en cas de personatges públics, el dret a la informació pot pesar més que el de l'oblit.

Per acatar el dret a l'oblit, han aparegut empreses dedicades a esborrar l'empremta digital de persones que han mort o que no volen que aparegui segons quina informació personal o que han estat víctimes del descrèdit per persones alienes.

WEB 2.0, PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La següent exposició (Fátima, Cristina, Marta, Raquel) va tractar sobre les web 2.0 i les seves característiques, també es va parlar sobre les diferencies de amb la web 1.0, per començar cercarem l'origen del concepte.

Aquest concepte va aparèixer al voltant de l'any 2003 de la mà de o'relly media, en una revolució de la forma d'interactuar entre els usuaris de la xarxa.

La Web 2.0, és una evolució de les aplicacions tradicionals cap a les aplicacions interactives a la Web. Aquesta també, és una forma d'entendre Internet, amb l'ajud de noves eines i de tecnologies de tall informàtic. A més, es refereix a una nova generació de webs basades en la creació de continguts que són produïts pels mateixos participants del portal. a la Web 2.0, a més els consumidors de la pàgina són tam,bé els productors de la mateixa informació que consumeixen.

 La Web 2.0, es una eina, que facilita l'accés a les publicacions dels diferents continguts. I aquesta va alhora evolucionant, aconseguint així una major interacció social i tècnica, la que apunta cap a una millora en els continguts mitjançant una major participació comunitària.

Característiques:

1. La Web esta catalogada com una plataforma; això vol dir que totes les eines de la Web 2.0 estan basades en que tant el software como els documents estan allotjats a Internet i no al disc dur (PC).
2. Aprofitar la intel·ligència col·lectiva.
3. Es dirigeix cap a una Web social de lectura-escriptura (Nou Entorn Tecnosocial: NET).
4. Fi del cicle d'actualitzacions de software.
5. Son eines de poderosa simplicitat. No calen grans coneixements tecnològics
6. Experiències enriquidores dels usuaris.
7. No calen dominis
8. El crack de la bombolla d'internet de l'any 2002 va propiciar l'aparició de les webs 2.0
9. Permeten el treball en equip sense estar junts físicament.
   

Exemples:

els exemples de la web2.0, els podem trobar a les comunitats web, als serveis web, a les aplicacions web, als diferents serveis de xarxes socials, als serveis de allotjament de vídeo, a les wikis, als blogs, mashups i folcsonomies.

 

Usos a l'educació social:

En aquest sentit, la web 2.0 ha sigut un gran aport a l'educació, gracies a la utilització de les noves tecnologies, més específicament a l'educació virtual, aquesta definició ens parla, no només d'un canvi tècnic o tecnològic, sinó que també metòdic, ja que és el resultat d'aquesta nova corrent pedagògica, la que promou a l'educació virtual. Aquesta és una tendència socialitzadora degut a que l'usuari no només aprèn de l'educador, o dels llibres, etc... sinó que a més, aprèn de molts altres agents o medis dels que pot obtenir. Haurien de promoure l'us d'aquestes tecnologies, ja que ens serviran de recursos educatius a l'acció social. Tant debò això sigui quelcom en la qual, totes les institucions puguin tindre accés a aquestes noves tecnologies com mitjà de recolzament a l'aprenentatge.

Una de les avantatges que els pedagogs poden obtindre d'utilitzar aquestes tecnologies, és que es pot incrementar la motivació i millorar la comunicació dels usuaris, també es pot optimitzar la cerca i la recopilació de tota la informació en un ambient de treball col·lectiu i col·laboratori.

NOVA ALFABETITZACIÓ I ESCLETXA DIGITAL A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Ens hem dividit a l'aula en petits grups, cada grup abordarà un tema referent a les TIC, en les properes entrades al blog anire parlant de cadascuna d'elles. La primera exposició feta per las companyes (Iris, Iris, Mercedes, Laura) va parlar sobre la nova alfabetització i l'escletxa digital.

La societat de la informació o societat del coneixement, és el resultat de la interacció entre la organització social, el canvi social i el paradigma tecnològic de les tecnologies de la informació i la comunicació o TICs. Aquesta nova societat s'origina en la dècada dels 70 a causa de la concurrència de diversos processos polítics i econòmics, avanços tecnològics i en els transports, la globalització del capital, la flexibilitat en la producció i en el comerç. Aquests aspectes van donar pas al concepte de globalització. Un fenomen caracteritzat pel lliure comerç, la superació dels límits geogràfics per a les empreses i la lliure circulació de capitals entre països. Una revolució que afecta a tots els àmbits de l'activitat humana definint nous models socials. La principal diferència entre aquestes noves classes socials està entre els qui tenen accés a les noves tecnologies (tecno-rics) i els qui no tenen la possibilitat de connectar-se (tecno-pobres), bé perquè manquen de les infraestructures necessàries o bé perquè no estan capacitats per utilitzar-les. Quedant així exclosos de la nova societat digital. Aquest concepte se li denomina escletxa o fractura digital i divideix aquells territoris i col·lectius que es veuen marginats per un dèficit tecnològic accentuat, no solament entre diferents regions sinó a més entre idiomes predominants a la xarxa, zones productives de continguts i zones consumidores, i entre diferents nivells socials o col·lectius més desfavorits com les persones grans. Davant aquesta problemàtica moltes institucions han donat prioritat a l'alfabetització tecnològica o digital, com una autèntica superació de la fractura digital que requereix una nova alfabetització, doncs la comprensió i avaluació de la informació és una condició per a l'ús adequat i generalitzat en la societat de les eines tecnològiques que regulen l'accés i ús de la informació.

 

Sobre la posada en pràctica dels serveis de nova alfabetització per part dels educadors socials, hem de tenir en compte la dificultat que aquesta tasca implica, haurem de adquirir competències en:

• Noves competències educatives dels professionals

• Una nova concepció dels serveis, segons la qual, recolzar l'aprenentatge permanent i que ensenyar a utilitzar la informació s'entengui com un valor afegit per les institucions.

• Assumir un rol com mediadors de processos d'aprenentatge

• Establir vincles amb el sistema educatiu formal i d'altres serveis comunitaris relacionats que ajudin a la seva aplicació, consolidació i acreditació

• Adaptar-se a las necessitats formatives de grups específics d'usuaris i al context.

NATIUS O IMMIGRANTS DIGITALS?

A les tres darreres dècades, hi ha hagut un fenomen que ha canviat les nostres vides de forma significativa, l'arribada de l'era digital: l'aparició d'internet, la revolució de la telefonia mòbil, la informatització dels accessos als serveis públics, han fet que la nostra manera de relacionar-nos i treballar en societat sigui diferent a la d'anys anteriors, arribat a aquest punt, si fem una dicotomia de la població segons la seva visió de com realitzar les tasques, trobaríem dos grups: els nascuts durant aquestes dècades i que només coneixen la versió “electrònica”, o natius tecnològics, i els que van néixer abans i tenen també una visió “analògica”, o immigrants tecnològics. 

Aquests dos grups de població viuen i treballen la informació de manera diferent, mentre els natius tenen una manera de treballar multitasca, on processen la informació de manera més ràpida i impulsiva, el immigrant ho fa de manera més reflexiva sense treballar paral·lelament en altres tasques. La diferencia entre aquesta escletxa generacional molt sovint la trobem a les aules, on molts cops els mestres, immigrants digitals, solen tenir problemes per transmetre la manera de treballar (digitalment parlant), quan molts dels seus alumnes, ja natius digitals, tenen una altre manera més efectiva, una equidistància en assolir les fites. 

Nascut a principi dels 80, seria de les primeres generacions de natius tecnològics, ja que segons he anat creixent he anat descobrint tots els aparells tecnològics que anaven apareixent al mercat i els anava incorporant de manera gairebé immediata al meu dia a dia, des de les arcaiques consoles de videojocs de finals dels 80, fins als smartphones actuals. Una llarga llista de productes i serveis: l'aparició d'internet a l'ús domèstic, el canvi del guix per el projector a classe, l'aparició de les xarxes socials, videojocs, telefonia mòbil, etc...


Tampoc em d'oblidar que no tots els immigrants digitals estan en el mateix grau de coneixement de les TICs, hi ha un percentatge de la població, sobretot les generacions més grans, que el tracte diari amb l'era digital els suposa un gran mal de cap.

Com educadors socials haurem d'estar atents a aquestes forquilles de la població, on la seva alfabetització digital, serà molt important per evitar situacions de risc social.

PRESENTACIÓ

 

Benvinguts al meu blog!!

Em dic Xavi i a partir d’aquest any seré estudiant d’educació social a la UB, amb anterioritat vaig estudiar integració social a l’institut Severo Ochoa d’Esplugues de Llobregat, per tant ja he tingut un primer contacte amb els estudis en l’àmbit social. Tot i això, la meva motivació per estudiar aquest grau no ve pels estudis anteriors, sinó per la meva feina realitzada a un centre diari de nens i nenes amb risc d’exclusió social en el qual treballo des de fa uns quants anys, les situacions que el dia a dia em posava al davant amb els menors i les ganes de fer bé la meva feina va ser el que em va motivar per reprendre els estudis en una branca diferent a la que jo havia estudiat amb anterioritat.

Durant el temps que durin els crèdits d'aquest curs d'usos, possibilitats i límits de les TICs, aniré plasmant a aquest blog les meves opinions i impressions dels temes tractats a l'aula a l'hora que tractaré d'incloure enllaços de noticies relacionades directament amb el tema tractat. D'aquesta assignatura espero poder adquirir coneixements sobre les avantatges i les limitacions de les tecnologies de la informació i de com aquestes es poden aplicar a l'àmbit de l'educació social.