
Una
exposició sobre la dataficació del món: les dades massives són
una oportunitat per al coneixement, per a la prevenció i l'eficàcia.
Són també el nou petroli? Una font de riquesa potencialment
infinita? Un instrument de vigilància? O han de ser, sobretot, una
eina que permeti construir una democràcia més transparent i
participativa? Per navegar en aquesta temàtica, la mostra presenta
una gran varietat de materials artístics i documentals i un espai
com a laboratori d'activitats.
Vaig
assistir a l'exposició al CCCB amb una companya d'aula, Laia Gómez,
el dissabte 15 de novembre, després d'aguantar una interminable cua
de més de tres quarts d'hora, vam accedir a la planta 3 d'aquest
centre on es torba ubicada l'exposició Big Bang Data. Aquesta, és
una exposició lineal, estructurada en 10 temes diferents, en
cadascun dels quals, hi ha diverses exposicions de diferents autors
on s'explica en fenomen de l'acumulament massiu de dades en una
temàtica en concret, els temes escollits són:
- El pes del núvol: el lloc on s'emmagatzemen les dades, té en el llenguatge informàtic un nom: “núvol”. En aquest apartat queda en evidencia la poca relació entre el nom escollit i la realitat d'aquest espai, ja que no es tracta d'una cosa lleugera i de poc pes com pot ser un núvol de vapor d'aigua, sinó que es tracta pràcticament d'una industria intercomunicada i interrelacionada, de naus industrials plenes de servidors, d'un món global connectat per cables i ones electromagnètiques i d'una recollida de dades massiva mundial.
- Immersos en el tsunami, una història de la infoexplosió: durant les darreres dècades ha hagut un increment del nombre de dades a emmagatzemar, paral·lel a aquest increment, ha anat el desenvolupament en tecnologies de com emmagatzemar aquesta informació. Als anys 50 existien, per exemple, les targetes perforadores capaces d'emmagatzemar 0,08kb, durant l'exposició es poden anar observant els diferents aparells utilitzats per aquestes tasques (disquets, cintes, CD, USB, etc.) fins arribar al recent DNA (biologia computacional), capaç d'emmagatzemar fins a 739kb/G,utilitzat en l'anàlisi i seqüenciació del genoma humà.
- Més és diferent, la ciència del Big Data: Les immenses masses d’informació que produeixen les organitzacions científiques, empresarials i governamentals contenen grans bosses de coneixement valuós que poden ser capturades si aprenem a detectar-les, extreure-les i llegir-les.
- El batec del món. Què és la datificació?: Gràcies als milions de sensors que inunden el món. Des dels receptors GPS que monitoritzen el transport de mercaderies i passatgers als que mesuren la qualitat de l’aire a les ciutats, el trànsit a les carreteres i el funcionament de les cadenes de muntatge, per exemple. Aquesta infraestructura ja és imprescindible perquè funcionin els grans sistemes globals, però a més ens ofereix una nova narrativa, en temps real, de les mecàniques urbanes, socials i econòmiques.
- Visualitzant la complexitat. Explicar el món amb dades: La pràctica de transformar xifres en imatges per explicar una història té una llarga tradició en la ciència i el disseny, que comprèn des de les cartes figuratives del segle xix fins a la visualització de dades avui. En la segona meitat del segle xx, artistes de diferents àmbits comencen a crear una estètica de la informació, en la qual les dades es converteixen en un instrument per a la representació i l’exploració subjectiva.
- Què penses, què fas, què sents. La producció social de les dades: L’explosió de les tecnologies mòbils i la popularització dels serveis socials de la Web 2.0 han canviat això d’una manera radical: avui en dia el principal agent de l’explosió de dades és l’activitat quotidiana de milions de ciutadans. Ja sigui fent cerques a Google, pujant vídeos a Youtube, actualitzant Twitter o acceptant sol·licituds a Facebook, les nostres accions produeixen empremtes digitals en les quals queden capturats els nostres desitjos, les nostres pors i les nostres esperances.
- Una nova era del coneixement. La revolució de les disciplines després de les dades massives: Del futbol professional als estudis literaris o la prevenció del crim, en l’actualitat són innombrables els àmbits del coneixement que es veuen transformats profundament per l’accés a grans conjunts de dades. Les metodologies de la ciència de les dades es van obrint pas en múltiples disciplines i hi creen dominis especialitzats, amb nous perfils professionals.
- Som Dades: De la quantificació a la mercantilització del “jo”: La “quantificació del jo” promet que enregistrar cadascun dels nostres actes és la millor via per entendre’n les conseqüències i donar compliment a qualsevol propòsit. Es tracta d’una de les moltes indústries que, mitjançant les dades, han començat a mercantilitzar la nostra intimitat. Avui no som només consumidors de dades. Les plataformes socials d’Internet construeixen un perfil extremament detallat de les nostres preferències i ens converteixen en un producte. Les nostres dades són la mercaderia amb què comercien els gestors d’informació (data brokers).
- El que les dades no expliquen. La tirania del datacentrisme: El principal perill del datacentrisme és que fomenti la idea que en les dades hi ha la resposta a qualsevol problema i que la nostra societat pot prescindir de mecanismes més imperfectes i desordenats, basats en la política i la negociació.
- Dades per al bé comú. Cap a una cultura crítica i participativa: Els ciutadans tenen avui un paper fonamental per determinar en quina mena de societat de les dades viurem. Es poden resignar a ser consumidors passius i mercaderia en mans dels que exploten la seva informació, o exercir el seu dret a accedir a les dades que són de tots i utilitzar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada