IDENTITAT DIGITAL I DRET L'OBLIT

A la tercera exposició (Ana, mª Angeles, Sheila, Joana) es va tractar el tema d'identitat digital i dret a l'oblit, molt important al que a seguretat i privacitat a la xarxa es refereix, molt relacionat amb les webs 2.0.

Si en alguna ocasió s'ha practicat el egosurfing, dit en altres paraules, s'ha buscat el nom d'un mateix a Google, ens adonem que no és necessari ser una celebritat perquè apareguin diversos resultats de cerca. L'explosió dels webs 2.0, en el qual tots els ciutadans interactuem i aportem el nostre granet de sorra a l'hora de crear continguts, ha propiciat l'aparició de la identitat digital.

La identitat digital és el rastre que un usuari deixa a la xarxa a través de la seva interrelació en el social media, la publicació de continguts, els comentaris en blogs, les adreces de correu electrònic, els seus contactes i l'ús de la missatgeria instantània.

Aquest “jo” digital ens acompanya en tot moment i hem de parar especial atenció a la imatge que projectem, ja que aquesta pot influir negativament en les nostres relacions personals i futur professional. A l'hora de contractar a una persona, per exemple, l'equip de recursos humans d'una empresa fa una exhaustiva inspecció del rastre que ha deixat el candidat a la xarxa. En funció dels resultats, poden valorar positiva o negativament la seva capacitat.

En aquest sentit, convé reflexionar abans de publicar alguna cosa, també en entorns privats, ja que la informació es comparteix amb amics i està fora del nostre control. Mai han de donar-se dades que ens puguin comprometre. És positiu pensar en les repercussions que això podria ocasionar o el perjudici que causaria, tant a nosaltres com a la gent que ens envolta.

 

 

Dret a l'oblit

I si en una cerca apareix un resultat de la nostra persona que no s'ajusta a la realitat? Per un error del passat estem obligats a projectar per sempre una reputació digital negativa? Tot el que publiquem queda tatuat en el nostre “jo” digital?

Encara que més val prevenir que guarir, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha reconegut el dret dels ciutadans a exigir als cercadors que esborrin de la seva llista de resultats les seves dades privades. El tribunal de Luxemburg defensa l'anomenat “dret a l'oblit” a la xarxa i, en la seva resolució, va remarcar que els cercadors són responsables de les entrades que s'ofereixen als internautes.

Aquesta sentència és conseqüència del cas d'un particular espanyol, Mario Costeja, que va acudir als tribunals per obligar a Google a retirar una notícia que revelava que havia estat víctima d'un embargament immobiliari. Aquest al·legava que era un deute que ja estava pagat i defensava el principi del dret a l'oblit i la protecció de dades.

No obstant això, la regulació ha de fer-se amb cautela. Hi ha continguts il·lícits que han de desaparèixer per respecte al dret de l'honor i la intimitat de la persona, però aquests han de conviure equilibradament amb el dret a la informació d'una societat democràtica. Un ciutadà ha de conèixer si un polític és corrupte o si una empresa és a punt de fer fallida. Per aquest motiu, el Tribunal de Luxemburg ha assenyalat que en cas de personatges públics, el dret a la informació pot pesar més que el de l'oblit.

Per acatar el dret a l'oblit, han aparegut empreses dedicades a esborrar l'empremta digital de persones que han mort o que no volen que aparegui segons quina informació personal o que han estat víctimes del descrèdit per persones alienes.