Ens hem dividit a l'aula en petits grups, cada grup abordarà un tema referent a les TIC, en les properes entrades al blog anire parlant de cadascuna d'elles. La primera exposició feta per las companyes (Iris, Iris, Mercedes, Laura) va parlar sobre la nova alfabetització i l'escletxa digital.
La
societat de
la informació o
societat
del coneixement,
és el
resultat de la interacció entre la
organització social, el
canvi
social i el paradigma tecnològic de les tecnologies de la informació
i la comunicació o TICs. Aquesta nova societat s'origina en la
dècada dels 70 a causa de la concurrència de diversos
processos polítics i econòmics, avanços tecnològics i en els
transports, la globalització
del capital, la flexibilitat en la producció i en el comerç.
Aquests aspectes van donar pas al concepte de globalització. Un
fenomen caracteritzat pel lliure comerç, la superació dels límits
geogràfics per a les empreses i la lliure circulació de capitals
entre països. Una revolució que afecta a tots els àmbits de
l'activitat humana definint nous models socials. La principal
diferència entre aquestes noves classes socials està entre els qui
tenen accés a les noves tecnologies (tecno-rics) i els qui no tenen
la possibilitat de connectar-se (tecno-pobres), bé perquè manquen
de les infraestructures necessàries o bé perquè no estan
capacitats per utilitzar-les. Quedant així exclosos de la nova
societat digital. Aquest concepte se li denomina escletxa o fractura
digital
i divideix aquells territoris i col·lectius que es veuen marginats
per un dèficit tecnològic accentuat, no solament entre diferents
regions sinó a més entre idiomes predominants a la xarxa, zones
productives de continguts i zones consumidores, i entre diferents
nivells socials o col·lectius més desfavorits com les persones
grans.
Davant aquesta problemàtica moltes institucions han donat prioritat
a l'alfabetització tecnològica o digital, com una autèntica
superació de la fractura digital que requereix una nova
alfabetització, doncs la comprensió i avaluació de la informació
és una condició per a l'ús adequat i generalitzat en la societat
de les eines tecnològiques que regulen
l'accés i ús de la informació.
Sobre
la posada
en pràctica
dels
serveis
de
nova alfabetització
per
part dels educadors socials,
hem
de tenir en compte la dificultat que aquesta tasca
implica, haurem
de adquirir competències en:
•
Noves
competències
educatives
dels professionals
•
Una
nova
concepció dels serveis,
segons
la qual,
recolzar
l'aprenentatge
permanent i
que
ensenyar
a utilitzar
la
informació
s'entengui
com un valor afegit
per
les
institucions.
•
Assumir
un rol com mediadors de processos
d'aprenentatge
•
Establir
vincles
amb
el sistema educatiu
formal i
d'altres
serveis
comunitaris relacionats
que ajudin
a la seva
aplicació, consolidació i
acreditació
•
Adaptar-se
a las necessitats
formatives
de grups específics d'usuaris
i
al context.
